MÉS FOTOS I FEINETES

Na Sílvia ha respost el "cuestionario 1" de Món de lletres i quasi quasi ho ha encertat tot! 😄

Na Núria ens ha enviat una carta preciosa per a enviar a una persona que estigui hospitalitzada per coronavirus. ❤

N'Ana Maria ha volgut compartir amb tots nosaltres el poema titulat "El tigre de Bengala". Moltes gràcies!

EL TIGRE DE BENGALA

El pelatge és de foc
irisat pel sol astre,
negre damunt de ros
al punyent de la tarda.

Els ulls són verd lluent
més vius que la maragda,
ungla i músculs potents,
coixinets a les plantes.

 

Es mou cadenciós
enmig de la sabana,
travessa terra i rius
per nodrir la fillada.

Els petits són peluix,
enjogassats, salvatges,
i els grossos són potents
amos d’un vell nirvana.

És amic del lleó,
rei d’un remot llinatge,
i té somnis antics
de clavar grans urpades.

La sang vermella el tempta
i amb la llengua la raspa,
es mou amb gràcia fina,
corre com una bala.

No t’hi acostis pas gaire,
sigues-li ben poruc:
el tigre de Bengala
menja nens d’un en un.

Fa un gran badall i ensenya
tota la dentadura,
compacte, atapeïda,
l’arma més oportuna.

En la nit de llunassa
els grans fars dels seus ulls
sotgen ramats i estrelles
desant el sol diürn

Sabeu ja quin tipus de tigre és? No? Cercau-ho a la xarxa i ho veureu! És preciós.

En Xisco Alou, d'infantil, també ens ha volgut mostrar que feia durant aquests dies de confinament i la seva mare ens ha escrit:

Durant aquesta setmana de confinament em duit a terme algunes propostes (manualitats, jocs al jardinet, coktel de fruites, preparar l'hortet, les flors i la primavera...). Fins i tot en menjalletres ens ha visitat telemàticament ....  I en ha dit a ne'n Xisco i jo que em d'escriure parts del cos...

TOT ANIRÀ BÉ!!!

DIA DE LA POESIA

Avui és el dia de la poesia! Si algú vol compartir un poema (d'algun autor o inventat), el pot enviar al correu jomateixa09@gmail.com i el compartirem per aquí!

Nosaltres volem compartir un poema escrit per Kitty O’Meara (una antiga mestra) que s'està fent molt conegut.

EN TIEMPO DE PANDEMIA

 

“Y la gente se quedó en casa. Y leía libros y escuchaba. Y descansaba y hacía ejercicio. Y creaba arte y jugaba. Y aprendía nuevas formas de ser, de estar quieto. Y se detenía. Y escuchaba más profundamente. Algunos meditaban. Algunos rezaban. Alguno bailaban. Algunos hallaron sus sombras. Y la gente empezó a pensar de forma diferente.

Y la gente sanó. Y, en ausencia de personas que viven en la ignorancia y el peligro, sin sentido y sin corazón, la Tierra comenzó a sanar.

Y cuando pasó el peligro, y la gente se unió de nuevo, lamentaron sus pérdidas, tomaron nuevas decisiones, soñaron nuevas imágenes, crearon nuevas formas de vivir y curaron la tierra por completo, tal y como ellos habían sido curados".